Este es el discurso en su proclamación como Fallera Mayor de Valencia 2027
Excel·lentíssima senyora alcaldessa de la ciutat de València; president de la
Junta Central Fallera i regidor de Falles; membres de la corporació
municipal; Autoritats; Belleses del Foc d’Alacant; Reines de les Festes de
Castelló; Falleres Majors de València i Corts d’Honor que hui ens
acompanyeu, en especial a Julia i a les nostres Corts d’Honor; falleres i
fallers, bona vesprada.
Hi ha somnis que naixen quan som menuts i que, amb el pas dels anys,
aprenem a guardar en un raconet del cor. Somnis que potser pensem que
algun dia deixaran de ser-ho, però que continuen allí, esperant el seu
moment.
Anit eixe moment va arribar, permetent-me hui tindre l’honor de dirigir-me
a totes i tots vosaltres, per primera vegada, com a Fallera Major de València.
Un privilegi que abans de mi han portat nombroses dones valencianes a les
que admire i que sempre seran espill i suport.
Carmen, Marta i les seues Corts d’Honor. Sou les últimes d’una llarga llista
d’ambaixadores de la festa a les que hem d’agrair el gran llegat que ens heu
deixat. Totes nosaltres, tant Julia com les Corts d’Honor i jo continuarem
custodiant amb responsabilitat i orgull la flama de la festa que ens heu
traspassat.
Perquè, per a mi, les Falles sempre han sigut molt més que una festa. Han
sigut casa, família, amistat i tradició.
Han sigut art, pólvora, música, flors, versos i seda, però sobretot han sigut
persones. Persones que m’han ensenyat a estimar-les i que han fet que,
amb el pas dels anys, jo també les senta com una part fonamental de mi.
Tot va començar a la meua comissió, Castelló-Sogorb. Allí vaig aprendre que
ser fallera no és només lluir un vestit, participar d’un acte o viure amb
intensitat la setmana fallera.
Ser fallera és compartir, treballar, ajudar, riure, emocionar-se i estar
sempre al costat dels teus.
És fer, cada vegada més gran, el sentiment i la família fallera. Al meu sector
Russafa B, a la meua Federació de falles Centre i ara també a la meua casa
gran, la de tots els fallers i falleres. Gràcies
Esta vesprada, pujant eixes escales he sentit que en cada pas hi havia molta
més gent amb mi, però sobretot he sentit al meu costat a qui sempre ha
estat present en cadascun dels meus passos, la meua família.
Gràcies per haver-me ensenyat a estimar les Falles, per haver compartit en
mi cada nervi, cada alegria. I per recordar-me sempre que tot és molt més
bonic quan es viu acompanyada.
I és que la meua sort s’ha multiplicat per 25. Per 25 famílies, per 25 dones i
xiquetes que seran història de València, però que ja són història de la meua
vida.
Julia, eixa xiqueta d’ulls profunds que em va furtar l’ànima des del primer
dia, i junt amb ella, la seua Cort d’Honor. 12 terratrèmols de xiquetes a qui
prometem cuidar i estimar.
I ara vull dirigir-me a vosaltres, a les dotze dones que formeu la meua Cort
d’Honor. Darrere de cadascuna hi ha una història, una família, una comissió
i tota una vida estimant les Falles. Darrere de vosaltres hi ha una peça
indispensable d’este regnat i de mi.
Sereu el meu suport, la meua força i la meua llar. Amb qui compartiré els
nervis, les rialles, les emocions i cada moment d’enguany. Si jo em sent
profundament afortunada de tindre-les, no s’imagineu la sort que té
València que siguen les seues màximes representants.
Paloma, Paula, Cristina, Laura, Claudia, Alejandra, María, Paula, Marina,
Ana Inés, María Ruiz i Carmen. Fem d’este somni el de tota una ciutat i fem
que cada valenciana que somnia en estar ací estiga orgullosa de nosaltres.
Al nostre jurat, gràcies pel temps, la dedicació i la sensibilitat amb què heu
afrontat una decisió tan important. Gràcies per haver volgut conéixer-nos
més enllà d’un número o un nom i gràcies per la confiança que heu
depositat en les tretze. Rebem esta elecció amb una enorme gratitud i amb
la voluntat de correspondre eixa confiança donant el millor de nosaltres en
cada pas del camí.
Assumeix l’honor de representar a València amb il·lusió, responsabilitat i
amb el cor obert. Perquè les coses que es fan amb el cor, poden no ser
perfectes, però són les que travessen i perduren.
Vull conéixer cada taller, cada comissió, escoltar cada història i descobrir
totes eixes persones que fan que les nostres festes siguen molt més grans
que qualsevol falla que es puga plantar.
Perquè les Falles són Patrimoni, tradició i cultura, però també són
germanor. Són milers de persones que, encara que vinguen de barris
diferents i visquen les Falles de maneres diferents, comparteixen una
mateixa passió.
I eixa és la València que represente: una València orgullosa de les seues
arrels, però en la mirada posada en el futur; una València que conserva les
seues tradicions perquè sap que són part de qui som. Una València que
celebra 10 anys des del seu reconeixement com a Patrimoni de la
Humanitat.
La veritat és que no sé què ens depararà este camí, però sí sé com vull
viure’l: intensament, amb gratitud i sense deixar escapar ni un sol moment.
Perquè hi ha somnis que duren un instant i n’hi ha d’altres que, quan es
compleixen, et canvien la vida per sempre.
Hui, el meu somni ja ha deixat de ser-ho i només puc dir-vos una cosa:
Gràcies, València!
Visca València! I visquen les Falles!